Socials
Normes:
-
a) Cal utilitzar fulls blancs del format A4 per una sola cara o bé per totes dues.
-
b) El text ha d’estar justificat.
-
c) Els marges han de ser els següents: l’ esquerre de 3 cm, el dret de 2,5 cm, i els
superior i inferior de 3 cm. Si és a dues cares, els exteriors de 3cm i els interiors
de 2,5 cm.
-
d) Cal utilitzar un mateix tipus de lletra o font al llarg de tot el treball (aquesta font pot
ser ARIAL o TIMES NEW ROMAN). Les grandàries han de ser les que a continuació s’indiquen:
-
- Text principal: 11 – 12 punts.
-
- Notes a peu de pàgina i peus d’il·lustracions o gràfics: 9 – 10 punts.
-
- Títol del treball: 18 punts i negreta.
-
- 1. Títol del capítol: 14 punts i negreta.
-
- 1.1 Títol d’apartat: 12 punts i negreta.
-
- 1.1.1 Títol de subapartat 1: 11 punts i cursiva.
-
- 1.1.1.1 Títol de subapartat 2: 11 punts i cursiva.
e)Deixar un interlineat d’un espai i mig (1,5) entre les línies del text principal. El les citacions textuals presentades en paràgraf a part o en els peus d’il·lustracions o gràfics es deixa un interlineat d’un sol espai.f) Separar amb una línia en blanc, després de punt i a part, els diferents paràgrafs del text, o abans i després de les citacions textuals fora del text principal. Si no es deixa aquesta línia en blanc, cal deixar una sagnia de 5 pulsacions en la primera línia de cada paràgraf.g) Les pàgines han de tenir un màxim de 30 – 32 línies.h) No s’ha de deixar una sola línia d’un paràgraf ni al final ni al començament d’una- pàgina.
- i) Cal numerar les pàgines. La pàgina del títol, la d’agraïments (si hi és), les que
- només tenen un títol o una il·lustració que l’ocupa completament, no es
- numeren, però compten com a pàgines. La numeració comença a imprimir-se a partir de la pàgina de l’índex i continua fins al final del treball, incloent’hi la bibliografia i els annexos.
- j)La divisió del text en capítols, apartats, subapartats, etc., s’indica seguint una classificació decimal (1, 1.1 ,1.1.1; 2,2.1, 2.2 ...), amb un estil de presentació que segueixi un sistema lògic i homogeni al llarg de tot el treball.
-
k) Cada capítol ha de començar en una pàgina nova. Si imprimiu el treball per les
dues cares, cada capítol ha de començar en una pàgina senar.
-
l) El títol del treball i el dels capítols s’escriuen sense punt final i no se subratllen.
-
m) No s’ha deixar sol un títol a l’última línia d’una pàgina, ha d’anar encapçalant el
text que introdueix.
-
n) Abans i després dels títols s’ha de deixar almenys una línia en blanc.
Índex Treball: URBANISME I DEMOGRAFIA
“De la Terrassa industrial a la ciutat intel·ligent”
1. Introducció
2. L’urbanisme al llarg de la història:
2.1. La ciutat grega i romana
2.2. La ciutat medieval (medines, calls, barris gremials)
2.3. La ciutat moderna
2.4. La ciutat contemporània: eixamples de París, Viena i Barcelona (teories higienistes, pla Cerdà)
2.5. Teories urbanístiques del segle XX : de Le Corbusier (La Bahaus) a la Smart City
2.6. Ciutats intel·ligents a França : Burdeaux (francès)
3. Urbanisme de Terrassa
3.1. Com era Terrassa als inicis del segle XX?
3.2. Explosió demogràfica, revolució industrial i creixement urbanístic
3.3. La Terrassa del segle XX
3.3.1. L’annexió de l’antic poble de Sant Pere.
3.3.2. Lluís Muncunill i Terrassa
3.3.3. La Terrassa de la postguerra i del “desorrallisme”
3.3.4. Del P.O.U.M. a l’Smart City
3.4. Com hauria de ser la Terrassa intel·ligent?
4. Demografia i estadística de Terrassa.
4.1. El model generalista de transició demogràfica.
4.2. Les taxes de dependència, què son? Per què serveixen?
4.3. Gràfiques (matemàtiques) i comentaris (socials)
4.3.1 Piràmides de població del 2003 i 2012. Calcular les taxes respectives. Comentar el resultats.
4.3.2. Evolució de les defuncions per edat i sexe (2002-12). Gràfic lineal (Moviment natural).
4.3.3. Evolució de la població 1543-2013. Gràfic lineal.
4.3.4.Indicadors bàsics de la qualitat de vida:
Ø Ingressos propis per hab. euros/hab (1991-2012). Gràfic de barres.
Ø Sectors d’activitats. Gràfic sectorial
4.3.5. Matrimonis inscrits al Registre civil segons tipus de celebracions 2000-2012. Gràfic lineal o de barres.
(Les dades es troben a l’Anuari estadístic de la ciutat de Terrassa)
5. Conclusions
6. Bibliografia
7. Annexos
Ø S’utilitzaran les normes de presentació penjades al blog (a la secció de Ciències Socials)
Ø S’haurà de fer un mural i preparar una presentació.
Ø El treball s’entregarà el dia 2 de juny, aquest dia es farà un examen sobre el mateix treball.
Ø Les presentacions començaran el dia 3 de juny. La durada serà de 10 minuts mínim i un màxim de 20.
Ø Es treballarà en equip i es respectarà el treball de tots els companys, col·laborant entre els membres del grup.
Ø Hi haurà un responsable de grup i un ajudant que ompliran les fitxes de seguiment corresponents
Bona feina, i que gaudiu de la vostra ciutat !!!
COMENTARI:
La buena producción comunitaria hunde
al sector de la fresa
Las exportaciones se reducen más del 15% cuando la campaña se halla en su fase final
Vidal Maté Madrid 18 MAY 2014 - 18:58 CET2
Las producciones al alza en el resto de los países comunitarios, junto a un adelanto en el
proceso de maduración de los frutos por las condiciones climatológicas, han supuesto esta campaña el hundimiento del sector de la fresa en España. Según los datos manejados por los productores y exportadores las ventas en el exterior, cuando la campaña se halla en su fase final, se han reducido por encima del 15%. Eso ha supuesto una mayor oferta en el mercado interior y una fuerte caída en una de las peores
campañas de la historia del sector.
España, con una producción media de 300.000 toneladas, es el mayor productor de fresa
comunitario y, sobre todo, el principal exportador en base a una superficie de cultivo
ligeramente por encima de las 7.000 hectáreas de las que la casi totalidad, el 96%, se
concentra en Huelva.
En condiciones normales, las exportaciones de fresa al resto de los países comunitarios,
especialmente a Francia, Alemania, Italia y Reino Unido, han superado el 70% de la
producción. Sin embargo, año tras año, al igual que está sucediendo en otras
producciones de frutas y hortalizas como tomates, pimientos o espárragos, países
netamente importadores están potenciando las producciones propias en muchos casos
con grandes y modernas estructuras y menores costes como invernaderos con energía
subvencionada o cultivos hidropónicos, lo que les sitúa en una buena posición de
competitividad frente al exterior. En el caso de la fresa, Alemania cuenta ya con una
producción media de 150.000 toneladas, Polonia supera las 170.000 toneladas y, tanto
Holanda como Francia mantienen una línea de crecimiento hasta superar cada uno las
50.000 toneladas
Títol: “La buena producción comunitaria hunde al sector de la fresa”
Tipus de notícia: Article de diari
Autor: Vidal Maté
Data de publicació: 18 de maig de 2014
Publicació: Diari “El País”
Suport: Paper/ diari informàtic
Idea principal
- L’increment de la producció de maduixes en els països de la UE i les condicions climàtiques favorables a la maduració dels fruits han fet molt de mal a les exportacions del sector.
Idees secundàries
- A la fase final de la campanya de la maduixa, les ventes a l’exterior s’han reduït un 15%.
- Actualment hi ha un excés de maduixes al mercat interior.
- Espanya és el major productor de maduixes de la UE i més del 90% de la producció es concentra en Huelva.
- Importància de l’agricultura industrial i la seva filosofia: cultius hidropònics, hivernacles, producte atractiu al consumidor.
Subvencions als agricultors: la PAC.
Comentari
Dintre del sector primari, la producció agrícola constitueix la primera font de riquesa, i seguint la línia iniciada fa molt de temps, els cultius de maduixes primarenques inunden els nostres mercats i els mercats exteriors des de finals del mes de gener, apuntant cap a una primavera cada cop més llarga i amb temperatures més elevades.
Va ser al final de la dècada dels anys setanta quan es van iniciar en Espanya els primers cultius hidropònics i en hivernacle. Aquests primers cultius es van iniciar a la província d’Almeria i ningú en aquell moment va pensar que estava obrint el camí de l’agricultura del futur. Dels primers tomàquets i mongetes es va anar passant a tot tipus d’hortalisses i una gran varietat de fruites. Huelva es
va decantar per un producte en aquell moment innovador, el maduixot i la maduixa. De mica en mica, es van anar millorant les llavors híbrides i les
tècniques, fins aconseguir un producte que avui en dia el podem tenir a la
nostra taula, pràcticament durant tot l’any, encara que és a finals de gener quan
el seu preu cau espectacularment, degut a la quantitat que es produeix.
Andalusia és la primera productora i sobretot la província de Huelva on es
cultiva en el 90% de la seva superfície.
L’exportació d’aquest producte a Europa ha estat massiva en les últimes dècades i això ha provocat que molts agricultors, ajudats per les subvencions dels seus governs i les que la UE a través de la P.A.C., hagin començat l’explotació en el seus països. Tot això ha provocat la disminució de les vendes
a l’exterior i el mercat espanyol ha vist més maduixes a un preu encara més reduït.
El camí iniciat fa més de tres dècades va canviar la nostra manera de consumir productes hortofrutícules, fins al punt que moltes persones avui en dia no coneixen els productes de temporada, la qual cosa ens ha de fer replantejar moltes coses: des del nostre consum desaforat, fins a consumir productes propers que ens ajudarien també a la conservació del medi ambient al reduir el consum de petroli. Potser serà aquesta via la que els emprenedors agrícoles hauran de començar, tornant a un mercat més reduït però també més fidel, en ser el més proper. Ho veurem els propers anys.
al sector de la fresa
Las exportaciones se reducen más del 15% cuando la campaña se halla en su fase final
Vidal Maté Madrid 18 MAY 2014 - 18:58 CET2
Las producciones al alza en el resto de los países comunitarios, junto a un adelanto en el
proceso de maduración de los frutos por las condiciones climatológicas, han supuesto esta campaña el hundimiento del sector de la fresa en España. Según los datos manejados por los productores y exportadores las ventas en el exterior, cuando la campaña se halla en su fase final, se han reducido por encima del 15%. Eso ha supuesto una mayor oferta en el mercado interior y una fuerte caída en una de las peores
campañas de la historia del sector.
España, con una producción media de 300.000 toneladas, es el mayor productor de fresa
comunitario y, sobre todo, el principal exportador en base a una superficie de cultivo
ligeramente por encima de las 7.000 hectáreas de las que la casi totalidad, el 96%, se
concentra en Huelva.
En condiciones normales, las exportaciones de fresa al resto de los países comunitarios,
especialmente a Francia, Alemania, Italia y Reino Unido, han superado el 70% de la
producción. Sin embargo, año tras año, al igual que está sucediendo en otras
producciones de frutas y hortalizas como tomates, pimientos o espárragos, países
netamente importadores están potenciando las producciones propias en muchos casos
con grandes y modernas estructuras y menores costes como invernaderos con energía
subvencionada o cultivos hidropónicos, lo que les sitúa en una buena posición de
competitividad frente al exterior. En el caso de la fresa, Alemania cuenta ya con una
producción media de 150.000 toneladas, Polonia supera las 170.000 toneladas y, tanto
Holanda como Francia mantienen una línea de crecimiento hasta superar cada uno las
50.000 toneladas
Idea principal: :remarcada amb aquest color
Idees secundàries: remarcades amb aquest color
Comentari Socials
Tipus de notícia: Article de diari
Autor: Vidal Maté
Data de publicació: 18 de maig de 2014
Publicació: Diari “El País”
Suport: Paper/ diari informàtic
Idea principal
- L’increment de la producció de maduixes en els països de la UE i les condicions climàtiques favorables a la maduració dels fruits han fet molt de mal a les exportacions del sector.
Idees secundàries
- A la fase final de la campanya de la maduixa, les ventes a l’exterior s’han reduït un 15%.
- Actualment hi ha un excés de maduixes al mercat interior.
- Espanya és el major productor de maduixes de la UE i més del 90% de la producció es concentra en Huelva.
- Importància de l’agricultura industrial i la seva filosofia: cultius hidropònics, hivernacles, producte atractiu al consumidor.
Subvencions als agricultors: la PAC.
Comentari
Dintre del sector primari, la producció agrícola constitueix la primera font de riquesa, i seguint la línia iniciada fa molt de temps, els cultius de maduixes primarenques inunden els nostres mercats i els mercats exteriors des de finals del mes de gener, apuntant cap a una primavera cada cop més llarga i amb temperatures més elevades.
Va ser al final de la dècada dels anys setanta quan es van iniciar en Espanya els primers cultius hidropònics i en hivernacle. Aquests primers cultius es van iniciar a la província d’Almeria i ningú en aquell moment va pensar que estava obrint el camí de l’agricultura del futur. Dels primers tomàquets i mongetes es va anar passant a tot tipus d’hortalisses i una gran varietat de fruites. Huelva es
va decantar per un producte en aquell moment innovador, el maduixot i la maduixa. De mica en mica, es van anar millorant les llavors híbrides i les
tècniques, fins aconseguir un producte que avui en dia el podem tenir a la
nostra taula, pràcticament durant tot l’any, encara que és a finals de gener quan
el seu preu cau espectacularment, degut a la quantitat que es produeix.
Andalusia és la primera productora i sobretot la província de Huelva on es
cultiva en el 90% de la seva superfície.
L’exportació d’aquest producte a Europa ha estat massiva en les últimes dècades i això ha provocat que molts agricultors, ajudats per les subvencions dels seus governs i les que la UE a través de la P.A.C., hagin començat l’explotació en el seus països. Tot això ha provocat la disminució de les vendes
a l’exterior i el mercat espanyol ha vist més maduixes a un preu encara més reduït.
El camí iniciat fa més de tres dècades va canviar la nostra manera de consumir productes hortofrutícules, fins al punt que moltes persones avui en dia no coneixen els productes de temporada, la qual cosa ens ha de fer replantejar moltes coses: des del nostre consum desaforat, fins a consumir productes propers que ens ajudarien també a la conservació del medi ambient al reduir el consum de petroli. Potser serà aquesta via la que els emprenedors agrícoles hauran de començar, tornant a un mercat més reduït però també més fidel, en ser el més proper. Ho veurem els propers anys.
